{"id":2577,"date":"2024-10-15T21:24:52","date_gmt":"2024-10-15T19:24:52","guid":{"rendered":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/?p=2577"},"modified":"2024-10-15T21:40:07","modified_gmt":"2024-10-15T19:40:07","slug":"pastoreig-ovi-clau-per-a-la-diversitat-funcional-i-la-conservacio-de-les-aus-dels-ecosistemes-oberts-de-la-peninsula-iberica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/pastoreig-ovi-clau-per-a-la-diversitat-funcional-i-la-conservacio-de-les-aus-dels-ecosistemes-oberts-de-la-peninsula-iberica\/","title":{"rendered":"Pastoreig ov\u00ed: clau per a la diversitat funcional i la conservaci\u00f3 de les aus dels ecosistemes oberts de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica"},"content":{"rendered":"\n

Per Adri\u00e1n Barrero<\/p>\n\n\n\n

Diversitat Funcional i la seva Relaci\u00f3 amb els Ecosistemes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’an\u00e0lisi de la diversitat funcional \u00e9s crucial per entendre com les esp\u00e8cies interactuen amb els seus ecosistemes i desenvolupen els seus rols dins d’aquests. Aquest tipus d’an\u00e0lisi es basa en l’estudi d’una s\u00e8rie de trets adaptatius funcionals presents en els individus d’una esp\u00e8cie. Aquests trets, que poden ser morfol\u00f2gics, fisiol\u00f2gics, fenol\u00f2gics o de comportament, influeixen directament en l’efic\u00e0cia biol\u00f2gica i l’\u00e8xit reproductiu dels individus (Figura 1). En extrapolar aquesta an\u00e0lisi a comunitats senceres, es poden entendre millor les variacions funcionals al llarg del temps i de l’espai, tenint en compte l’abund\u00e0ncia relativa de cada esp\u00e8cie.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 1. <\/strong>Mesura dels trets funcionals a la cua d’un ocell: longitud de la cua \u2013LC\u2013 i graduaci\u00f3 de la cua \u2013GC\u2013. Figura pertanyent a Beatriz Salgado Negret: “L’ecologia funcional com a aproximaci\u00f3 a l’estudi, gesti\u00f3 i conservaci\u00f3 de la biodiversitat: protocols i aplicacions.”<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El Paper del Pasturatge en la Conservaci\u00f3 d’Aus Esteparies<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El pasturatge pot modificar la successi\u00f3 ecol\u00f2gica, la composici\u00f3 de la vegetaci\u00f3, l’heterogene\u00eftat del paisatge i la disponibilitat d’aliment, cosa que al seu torn influeix en els trets funcionals de les comunitats d’aus. Partint d’aquesta base, i entenent que la ramaderia extensiva (Figura 2) \u00e9s fonamental per conservar els h\u00e0bitats i les aus estep\u00e0ries, en aquest treball s’analitza com varia la funcionalitat de les comunitats de passeriformes esteparis en diferents regions d’Espanya, tenint en compte la intensitat del pasturatge ov\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 2. Exemple de ramaderia ovina en extensiu sobre estepa de matoll a Torrubia (Guadalajara). Foto: Adri\u00e1n Barrero (TEG-UAM).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Metodologia de l’Estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per realitzar l’estudi, vam fer censos d’aus en diverses localitats de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, cadascuna sotmesa a diferents intensitats de pasturatge. Vam utilitzar estacions d’escolta per censar les aus i vam associar els seus trets funcionals, obtinguts tant de dades d’anellament pr\u00f2pies (Figura 3) com de bases de dades com AVONET. La intensitat del pasturatge es va estimar utilitzant dades proporcionades per geolocalitzadors instal\u00b7lats en els ramats d’ovelles.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 3. Mesura dels trets morfol\u00f2gics d’un mascle d’alosa becuda per Ana Santos. Foto: Adri\u00e1n Barrero (TEG-UAM).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Resultats Preliminars<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els resultats preliminars indiquen que hi ha difer\u00e8ncies funcionals significatives entre les comunitats d’aus a les diferents zones d’estudi. Aquestes difer\u00e8ncies semblen estar associades a gradients latitudinals reflectits en la composici\u00f3 de les comunitats d’aus. A m\u00e9s, la intensitat del pasturatge t\u00e9 un impacte notable en els trets morfol\u00f2gics i reproductius dels passeriformes (Figura 4). Per exemple, en \u00e0rees amb major intensitat de pasturatge, les comunitats d’aus tendeixen a tenir individus de menor mida, menor massa i amb becs m\u00e9s curts, caracter\u00edstiques t\u00edpiques de les esp\u00e8cies que habiten en medis oberts. Tamb\u00e9 es va observar que aquestes aus tendeixen a tenir m\u00e9s postes amb menys ous i de menor mida.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Figura 4. Relaci\u00f3 entre els valors dels trets morfol\u00f2gics (A), les variables individuals “Massa” (B) i la “Longitud del bec fins al culmen” (C) amb la intensitat d’\u00fas ramader.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Conclusions i Rellev\u00e0ncia per a la Conservaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Malgrat la reducci\u00f3 del nombre d’ovelles a Espanya i la tend\u00e8ncia cap a la intensificaci\u00f3 de la ramaderia, els nostres resultats preliminars mostren que la intensitat del pasturatge continua sent un factor influent en els trets funcionals de les comunitats de passeriformes esteparis. Per tant, la ramaderia extensiva adquireix un paper fonamental com a eina de conservaci\u00f3, especialment davant la preocupant disminuci\u00f3 d’aquestes aus, en gran part a causa de la fragmentaci\u00f3 i p\u00e8rdua del seu h\u00e0bitat natural.<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi destaca la import\u00e0ncia de mantenir pr\u00e0ctiques de pastura adequades per preservar la biodiversitat i funcionalitat dels ecosistemes esteparis, subratllant una vegada m\u00e9s el paper crucial de la ramaderia extensiva en la conservaci\u00f3 de les aus estep\u00e0ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Adri\u00e1n Barrero Diversitat Funcional i la seva Relaci\u00f3 amb els Ecosistemes L’an\u00e0lisi de la diversitat funcional \u00e9s crucial per …<\/p>\n

Pastoreig ov\u00ed: clau per a la diversitat funcional i la conservaci\u00f3 de les aus dels ecosistemes oberts de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica<\/span> Read More \u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_uf_show_specific_survey":0,"_uf_disable_surveys":false,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[92,93],"class_list":["post-2577","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca","tag-alosabecuda","tag-lifeconnectricoti-3"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2577","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2577"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2577\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2578,"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2577\/revisions\/2578"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2577"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2577"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/lifeconnectricoti.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2577"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}