A causa que l’alosa becuda és una espècie escassa i amb un comportament esquerp, el mètode de seguiment no pot basar-se únicament en observacions. La seva detectabilitat fora del període de cria és molt baixa, i la seva activitat de cants es concentra principalment a la primera hora abans de l’albada.
En aquest sentit, el seguiment remot mitjançant radiotelemetria es mostra com una eina efectiva.
El mètode que emprem per al seguiment dels individus translocats i de control (els que romanen a la població ‘font’) consisteix en el marcatge dels ocells amb radioemissors VHF codificats Coded (NTQB2-4-2 Coded nanotag de 0.9 g; Lotek Wireless Inc., Canadà), i en la instalació d’estacions fixes automàtiques de recepció del senyal.
Aquests dispositius, a diferència dels clàssics VHF o Beeper, emeten tots a la mateixa freqüència, però amb diferent pols, i tenen una durabilitat molt major que els emissors clàssics, la qual cosa els fa especialment adequats per als objectius que es marquen en el present projecte.
A cada àrea de translocació i en les zones d’origen, s’ha instal·lat una estació fixa de radioseguiment automàtic. Aquesta estació s’instal·la en un punt central i elevat de l’àrea per facilitar la recepció del senyal dels animals marcats Coded.
Cada estació està composta d’un receptor, quatre antenes Yaggi de 3 elements (programades amb una freqüència central de 150.100 MHz), quatre cables coaxials i una font d’alimentació.
Els receptors òptims per a aquest tipus de seguiment són els SRX1200-D de Lotek (Lotek Wireless Inc., Canadà), que descodifiquen directament els ID dels emissors codificats, generant una base de dades de les deteccions. Les antenes van ancorades al màstil de mínim 6 metres d’altura colocades al mateix nivell i a 90 graus de separació.
Cada receptor es connecta a una bateria de 12 V per alimentar el sistema i una placa solar per donar autonomia a la bateria durant 2 setmanes. Cada receptor té connexió a un mòdem amb una targeta de dades mòbil per poder connectar-se remotament.
