Identificació
Identificació
Alosa becuda (Chersophilus duponti), Castellá: Alondra ricotí/ Català: Alosa becuda/ Gallec: Calandra de Dupont/ Euskera: Dupont hegatxabala/ Portuguès: Portugal-lopirripioa/ Anglés: Dupont’s lark.
Petit i estilitzat passeriforme pertanyent a la família Alaudidae, de 18 cm de longitud i entre 26 i 31 cm d’envergadura. Plomatge similar al d’uns altres aláudids, críptic, de tons ocres i grisencs i amb fines llistes negres. El seu tret morfològic més distintiu és el bec, corbat i llarg, que arriba a superar els 2 cm de longitud en els mascles. Difícil d’observar al camp, ja que mostra un comportament molt esquiu. Habitualment ocult entre el matoll baix, desplaçant-se sigilosament a peó, gairebé sense volar. Només a l’albada, es mostra més actiu, realitzant vols de cant en plena foscor. Cant molt característic i monòton, molt diferent a la resta de alàudids.
Massa corporal mitjana, 40,2 g en mascles i 36,2 g en femelles.
Veu
Cant característic, repetitiu, melòdic i breu, molt diferent al de la resta d’alàudids ibèrics, que emet des del terra o, especialment a l’albada, en vol. Es composa de diverses seqüències (de 3 a 11 per individu). L’última és la més comuna i correspon amb el reclam territorial, una curta i modulada xiulada de final llarg: ‘tu-tuiíi’ o fins i tot amb tres síl·labes ‘ti-tu-tuiíi’. El cant d’alarma és emès en situació d’intrusió territorial: ‘tschrr-tschrr’. Alta variabilitat interpoblacional i, fins i tot, entre individus d’una mateixa població.
Variació geogràfica
Es distingeixen dues subespècies d’alosa becuda, Chersophilus duponti duponti i Chersophilus duponti margaritae. La subespècie nominal es distribueix per la Península Ibèrica, el Marroc, nord d’Algèria i nord-oest de Tunísia; la subespècie C. d. margaritae, pel sud d’Algèria i Tunísia, així com en el nord de Líbia i Egipte
