Biologia
Moviments
L’alosa becuda és un alàudid resident a la Península Ibèrica, romanent durant l’hivern en les àrees de reproducció. Existeixen registres de dispersió tardorenca, així com de fugides de tempero en poblacions amb condicions climàtiques més severes. En adults, desplaçaments curts i eventualment de distàncies més llargues, amb distància màxima de desplaçament en adults de 2 km i amb un valor mitjà de 100 m. Existeixen registres de desplaçaments de juvenils superiors a 30 km; aquest procés de dispersió pot ser crucial per al manteniment de poblacions aïllades i per a la preservació de l’espècie a nivell metapoblacional.
Alimentació
Ocell insectívor i, eventualment, granívora. La dieta dels pollastres està basada en ortòpters, lepidòpters, coleòpters i aranyes de la família dels licòsids. Estudis recents sobre la dieta dels adults apunten a un consum d’artròpodes epígeus copròfags.
Biologia de la reproducció
El període reproductiu de l´alosa becuda va des de finals de febrer fins a principis de juliol a la Península Ibèrica, amb fins a tres intents de cria. Nidifica al terra, sota un petit matoll o mata d’herbàcies. La grandària de posta oscil·la entre 3 i 5 ous, amb un període d’incubació de 12-13 dies. Els pollastres romanen al niu 8 dies, estant la seva dieta basada en larves de coleòpters i lepidòpters. Taxes de depredació en niu entre el 46% i el 84%. El sex-ràtio secundari és de 0.5, mostrant un nombre equitatiu de mascles i femelles en els pollastres. El sex-ràtio adult està esbiaixat cap als mascles amb valors entre 0.61 i 0.79.
Interaccions entre espècies
El gat domèstic (Felis catus), la guineu (Vulpes vulpes) i el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) han estat identificats com a depredadors dels seus nius. Els paràsits han estat poc estudiats en l’alosa becuda encara que podrien ser comuns als descrits en la resta d´alàudids. La taxa d’infecció pel paràsit de la malària registrada és del 9,8%.
Patró social i comportament
Comportament esquiu, fugisser i de locomoció típicament terrestre, concentrant els períodes de major activitat de cant durant l’albada i el vespre. Espècie de marcat comportament territorial, amb registres puntuals en bandades mixtes durant l’hivern. Domini vital estimat en 7,4 ha, i l’àrea cor en 3,6 ha. El domini vital difereix entre classes d’edat-sexe, entre períodes reproductor i post-reproductor, i mostra una alta variació interanual. Comportament espacial molt variable, amb registres de desplaçaments 7-8 vegades superiors a la mitjana. Espècie aparentment monògama, encara que podria ser una monogàmia social amb còpules extra-parella.
