Estat de conservació

L’alosa becuda (Chersophilus duponti) és un dels ocells més amenaçats i escassos d’Espanya i Europa. A Espanya es troba en la categoria de “en perill d’extinció” del Llibre Vermell i legalment està catalogada com a “vulnerable” (Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, RD 139/2011). S’acaba de declarar en perill d’extinció.

A nivell europeu l’alosa becuda es considera com a espècie que ha de ser objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució (Annex I de la Directiva Ocells 79/409/CEE).

Al 2014 es va incorporar al llistat del comitè Ornis, fet que la converteix en espècie prioritària per a rebre finançament a través del programa LIFE. Des de llavors s’ha realitzat un únic projecte LIFE relacionat amb l’espècie i el seu hàbitat: el LIFE Ricotí LIFE15 NAT/ES/000802 executat en el període 2016-2021.

La població espanyola suposa l’única presència al continent Europeu. Les darreres i més fiables estimacions de la grandària poblacional indiquen l’existència d’uns 3400- 4500 mascles a Espanya. Considerant que la sex-ràtio adulta està esbiaixada cap als mascles (femelles / mascles: 0,61), s’ha estimat que la població espanyola està formada per unes 2200-2800 parelles. Es tracta d’una grandària poblacional extremadament baixa per a un ocell de petita grandària, agreujat per la tendència regressiva que s’ha constatat en bona part de la seva àrea de distribució.

La conservació de l’alosa becuda s’està veient compromesa per diversos factors, dels quals el més important és la pèrdua d’hàbitat de qualitat. Ja sigui directa, per destrucció directa de l’estepa de matoll, com a indirecta, per deteribrament de les condicions que permeten la presència de l’espècie, la pèrdua d’hàbitat no sols redueix l’àrea de distribució de l’espècie sinó que incrementa la fragmentació espacial. L’extinció i disminució de l’àrea de distribució a escala local i l’aïllament de les poblacions es veuen potenciades per l’escassa capacitat dispersiva que sembla caracteritzar a l’espècie.

L’hàbitat és important pel comportament extremadament selectiu que presenta l’alosa becuda. L’alosa becuda utilitza un tipus molt concret de mitjans esteparis, les de matoll baix en terrenys plans. Aquest tipus de mitjans han estat objecte tradicionalment d’un aprofitament compartit entre agricultura i ramaderia. De fet, existeix una estreta relació entre l’alosa becuda i el pasturatge d’oví en extensiu, ja que sembla que aquest ús ramader està a l’origen i manteniment de l’estructura del seu hàbitat. L’elevada especificitat de l’alosa becuda i selecció d’una mena de mitjans sotmesos a intens maneig per l’home són factors crítics per a la seva conservació. En aquest sentit, les amenaces a l’espècie són la desaparició de l’ús ramader tradicional, la intensificació agrària, les reforestacions, les plantacions d’arbres micorizats i, últimament, la implantació de parcs eòlics.

D’altra banda, les característiques pròpies de l’alosa becuda, un petit passeriforme de comportament esquiu i de biologia bàsica encara poc coneguda, fan difícil posar en pràctica mesures de maneig directe per a millorar el seu estat de conservació. A causa d’això en aquest projecte plantegem actuar de manera indirecta, a través del seu hàbitat, mitjançant la restauració de terrenys actualment inadequats per a l’espècie i la millora de la qualitat de l’hàbitat potencialment adequat. L’aparentment escassa capacitat dispersiva de l’espècie exigeix no tan sols incrementar la superfície d’hàbitat òptim, i així augmentar la capacitat de càrrega de les poblacions, sinó també facilitar la connectivitat entre poblacions.

Des del punt de vista de percepció social local, a més, l’alosa becuda és una espècie desconeguda o fins i tot se la considera un obstacle per al desenvolupament. La majoria de les millors poblacions ibèriques de l’espècie, com les proposades per a aquest projecte, se situen en regions que es troben entre les més despoblades d’Europa (densitat < 3 hab/km²) i que en els últims decennis estan patint una important pèrdua d’activitat econòmica.