Durant la primavera—especialment entre març i juny—l’alosa becuda necessita una gran quantitat d’insectes per alimentar‑se i criar les seves cries. Per això, saber quina quantitat de biomassa d’insectes hi ha al seu hàbitat és clau per entendre les seves possibilitats de supervivència.
Figura 1. Coleòpters copròfags alimentant‑se d’excrements d’ovella al param (altiplà).
Des del projecte LIFE Connect Ricotí s’estan duent a terme estudis per mesurar aquesta disponibilitat d’aliment. Com ho fem? Utilitzem unes trampes de forat molt senzilles col·locades al terra: s’introdueix un tub de PVC en un petit forat, dins del qual es col·loca un got amb propilenglicol (una substància que conserva els insectes). Això actua com a trampa, on hi cauen els insectes que es mouen pel sòl. Després d’una setmana, es recullen les trampes i els insectes atrapats es conserven en etanol per al seu anàlisi al laboratori.
Figura 2. Col·locació de trampes pitfall a les parameres de Molina d’Aragón.
Aquest treball de camp es va realitzar durant els mesos de maig i juny en tres àrees clau per a l’espècie que formen part del projecte: Hoces del Duratón i Riaza (Segòvia), Parameras de Molina (Guadalajara) i Valeria, Moya i Pedro Izquierdo (Conca). Ara, les mostres ja estan llestes per ser analitzades i continuar aportant informació valuosa per a la conservació d’aquesta espècie tan amenaçada.
