Durant la primavera de 2024, l’equip del projecte LIFE Ricotí ha tornat a realitzar censos d’alosa becuda en les zones d’actuació del projecte a Sòria. L’objectiu era detectar canvis en les mides de les poblacions d’aquesta espècie i comprovar l’eficàcia de les mesures de gestió implementades en el marc de les accions de conservació, com per exemple, l’aclarida d’alzines a la Loma de la Lastra a Retortillo de Soria (Figura 1).
Els resultats han demostrat que les accions de conservació realitzades segueixen sent exitoses, entre sis i set anys després de la seva execució. Els increments en el nombre de mascles detectats en comparació amb la situació prèvia són molt notables a les dues zones d’aclarida d’alzines. Tanmateix, a la zona de retirada de la plantació fallida de pins, la presència d’alosa becuda es manté amb un únic individu, la mateixa dada obtinguda els darrers anys.
El nombre de mascles territorials dins de les àrees restaurades va augmentar de 15 (abans de la restauració) a 30 al final del període d’estudi, assolint un màxim de 40 mascles territorials el segon any després de les accions realitzades (encara que aquestes dades corresponen a dos anys diferents: 2019 a Layna i Barahona, i 2020 a Retortillo; Taula 2).
Per contra, el nombre de territoris a les zones de referència va disminuir de 147 territoris, abans de la restauració, a 100 al final del període d’estudi (Taula 2). En conjunt, el nombre total de territoris, considerant tant les zones de referència com les restaurades, va disminuir de 162 a 130 al llarg de l’estudi (Figura 2).
Les àrees de referència van mostrar una reducció significativa al llarg del temps, mentre que a l’àrea de restauració va augmentar significativament el nombre de mascles territorials (Taula 2 i Figura 2). Les variacions en el nombre de mascles no van ser iguals a totes les localitats, ja que la zona de retirada de pins d’Arbujuelo va mostrar canvis no significatius o molt petits, mentre que les zones d’aclarida d’alzina de Barahona-Rello i de Retortillo van tenir un impacte positiu en el nombre de territoris de l’espècie (Figura 2)
Els nostres resultats revelen que les accions de restauració han influït i segueixen influint positivament en l’ocupació de l’hàbitat restaurat per part de l’alosa becuda, especialment allà on el paisatge estepari ha recuperat l’estructura i la qualitat adequades (Figura 1).
Això suggereix un gran potencial per a aquest tipus de mesures per a programes futurs de restauració. El declivi general observat coincideix amb la marcada tendència decreixent de l’espècie a la seva àrea de distribució ibèrica. Cal destacar que l’extraordinària tempesta de neu i onada de fred hivernal registrada el 2021 va afectar profundament l’espècie a l’àrea d’estudi (any després +4 per a Arbujuelo i Barahona-Rello, després +3 per a Retortillo), amb un declivi poblacional global del 66% per a 14 poblacions monitoritzades.
No obstant això, el nombre de territoris va augmentar a les àrees restaurades (de 15 a 30: +200%; assolint un màxim de 40 en +2: +267%), mentre que va disminuir a les àrees de referència (de 147 a 100: -32%), cosa que suggereix que les àrees restaurades podrien haver resistit millor la tendència general a la disminució i l’impacte d’esdeveniments estocàstics. En resum, el seguiment realitzat confirma l’eficàcia de les actuacions de restauració activa d’hàbitats esteparis, beneficiant espècies amenaçades com l’alosa becuda.
La restauració d’hàbitats esteparis eliminant alzines disperses permet una millor i més ràpida recolonització per part de l’alosa becuda en comparació amb l’eliminació de la plantació de pins, cosa que indica la seva idoneïtat per a futures actuacions. A més, les accions de restauració a prop de poblacions existents haurien de prioritzar-se per obtenir la màxima eficàcia.
