Durant la primavera, en el marc del projecte LIFE Connect Ricotí, instal·lem trampes de caiguda (pitfalls) a les diferents àrees d’estudi. El seu objectiu és avaluar la disponibilitat d’aliment per a l’alosa becuda, una espècie altament dependent de la presència d’artròpodes en el seu entorn. En una altra entrada del web expliquem amb detall com funcionen aquestes trampes i per què són tan útils en estudis d’ecologia tròfica.
Un cop finalitzada la campanya de camp, arriba el torn del treball de laboratori, que habitualment es concentra a la tardor. El procés segueix sempre el mateix protocol per garantir la comparabilitat entre anys i entre zones d’estudi.
1. Pesatge i conservació inicial de les mostres
Cada mostra d’artròpodes es pesa acuradament per obtenir dades precises de biomassa, una mesura clau per estimar la quantitat d’aliment disponible a cada territori. Després d’aquesta primera anàlisi, les mostres es tornen a conservar en etanol per al seu ús posterior.
2. Trituració i preparació per al metabarcoding
El pas següent consisteix a triturar les mostres mitjançant un procediment exhaustiu i controlat per evitar qualsevol tipus de contaminació. Aquesta feina es du a terme en campanes extractores, on els artròpodes es processen fins a obtenir un material homogeni. Els triturats resultants s’emmagatzemen en tubs Eppendorf, etiquetats un per un.
3. Anàlisis moleculars
Aquestes mostres s’envien posteriorment a laboratoris especialitzats que apliquen tècniques d’extracció d’ADN i d’ADN metabarcoding, un mètode basat en l’ús de marcadors genètics específics i la seqüenciació massiva. Gràcies a aquesta tecnologia és possible identificar amb precisió els diferents tàxons d’artròpodes, cosa que ens permet conèixer quins tipus de preses estan disponibles per a l’alosa becuda i com varia la seva dieta potencial entre localitats.
