Un dels factors que determinen la qualitat dels hàbitats són els artròpodes, ja que, entre altres coses, són de vital importància per a altres grups. Per exemple, són l’aliment de moltes aus insectívores, com és el cas de l’amenaçada alosa becuda (Chersophilus duponti).
Per determinar la qualitat dels hàbitats en què treballa el projecte LIFE Connect Ricotí, i la seva adequació per a l’alosa becuda i altres aus insectívores, durant la primavera de 2022 vam realitzar mostreigs destinats a conèixer la biomassa (mesura de l’abundància d’artròpodes) i la composició (varietat) de la comunitat d’artròpodes epigeus, que són aquells que habiten a la superfície del sòl. Aquests mostreigs els vam dur a terme en un disseny BACI (segons les seves sigles en anglès es refereix a un format d’estudi Abans i Després d’un Impacte i incloent el seu Control), per poder conèixer l’efecte de les mesures de restauració de l’hàbitat estèpic que s’apliquen en el marc del projecte. Aquestes preses de dades es van realitzar a les nostres zones d’estudi: Hoces de Riaza i Duratón (Segovia); Páramos de Molina de Aragón (Guadalajara) i a les localitats de Valeria, Moya i Pedro Izquierdo (Cuenca) i Secans de Mas de Melons-Alfés (Lleida).
Els mostreigs de 2022 corresponen a l’Abans de l’Impacte (restauració de l’hàbitat), ja que les tasques de restauració es realitzen durant la tardor-hivern de 2023. Aquestes dades prèvies són de gran valor, ja que ens ofereixen informació de l’estat de l’ecosistema abans i podrem així veure els canvis que experimenta el mateix després de la restauració.
Realitzades les primeres anàlisis exploratòries, vam poder observar com els valors de la biomassa d’artròpodes varien molt entre les zones. Els valors més alts van ser obtinguts a les Hoces de Riaza i Hoces de Duratón, mentre que els valors més baixos van correspondre a Lleida i Valeria, zones amb població pràcticament extinta d’alosa becuda (Figura 1).
