El radiotracking (o radiotelemetria) és un mètode útil per al seguiment d’ocells de petita mida per als quals no hi ha emissors GPS-GSM. Per a això, és necessari utilitzar emissors VHF (“very high frequency”), receptors i antenes per a aquesta tecnologia convencional, similar al sistema de ràdio de tota la vida.
Dins del projecte LIFE Connect Ricotí, els ocells són equipats amb emissors VHF codificats, que pesen aproximadament un gram i es col·loquen mitjançant un arnès toràcic per part de personal qualificat. Mitjançant aquest sistema de seguiment, es pot comprovar l’eficàcia de les translocacions, les taxes de supervivència dels individus marcats, la presència o absència en localitats específiques, etc.
Fotografia 1. Seguiment manual mitjançant radiotracking a la localitat d’Atienza (Guadalajara).
Crèdits: Esther Murciano
En el marc del programa de translocacions, existeixen unes estacions de radioseguiment fixes instal·lades a les localitats font i destinació que detecten tant els exemplars de control com els translocats.
Tot i això, complementàriament es realitzen rondes de detecció manual (amb antenes i receptors mòbils) a través d’una xarxa de punts predefinida per augmentar la taxa de detecció. Això es duu a terme especialment al final del període de translocacions per comprovar la taxa de reclutament dels exemplars translocats en els llocs de destinació, fer el seguiment dels individus de control a les seves zones d’origen i localitzar aquells ocells que no han estat detectats per les antenes fixes.
Fotografia 2. Seguiment manual mitjançant radiotracking a la localitat de Valeria (Conca).
Crèdits: Noé Cuesta
El treball de camp d’aquestes setmanes s’ha centrat en les localitats d’Atienza, Torrubia, Embid, Valeria i Pedro Izquierdo. Totes aquestes zones estan situades a la comunitat de Castella-la Manxa i han estat font o destinació de les translocacions.
Tots els exemplars de control han estat detectats a les seves àrees d’origen (Atienza i Torrubia). Pel que fa als translocats, fins ara s’han localitzat tres individus a Valeria, dos d’ells femelles.
Com a dada interessant, hi ha hagut dos ocells que han retornat a la seva zona d’origen des de l’àrea on havien estat translocats: un des de Pedro Izquierdo fins a Torrubia —a uns 115 quilòmetres de distància— translocat aquest any; i un altre des d’Embid fins a Atienza, translocat l’any passat i amb una distància entre localitats de 150 quilòmetres.
